Una jornada organitzada per la Fundació Drissa i l’Institut d’Assistència Sanitària, en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, reivindica la competència intercultural, la flexibilitat laboral i un canvi de mirada sobre les capacitats de les persones.
L’experiència de cooperació entre Girona i Bluefields (Nicaragua) ha permès avançar en la capacitació i el seguiment de les persones amb problemes de salut mental, amb l’autoocupació com una de les vies per afavorir-ne la inserció laboral en aquesta ciutat nicaragüenca. Aquests avenços s’han presentat aquest dijous a Girona durant la jornada “Salut mental, inserció laboral i diversitat cultural. De Bluefields a Girona: què podem aprendre i què hem de fer ara i aquí?”. La trobada també ha posat sobre la taula els reptes que planteja la diversitat cultural en l’atenció a la salut mental i la necessitat d’eliminar barreres per avançar en la inclusió social i laboral a les comarques gironines.
L’experiència de cooperació entre Girona i Bluefields (Nicaragua) ha permès avançar en la capacitació i el seguiment de les persones amb problemes de salut mental, amb l’autoocupació com una de les vies per afavorir-ne la inserció laboral en aquesta ciutat nicaragüenca. Aquests avenços s’han presentat aquest dijous a Girona durant la jornada «Salut mental, inserció laboral i diversitat cultural. De Bluefields a Girona: què podem aprendre i què hem de fer ara i aquí?», organitzada per la Fundació Drissa i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). La trobada també ha posat sobre la taula els reptes que planteja la diversitat cultural en l’atenció a la salut mental i la necessitat d’eliminar barreres per avançar en la inclusió social i laboral a les comarques gironines.
La jornada, celebrada en un dels equipaments de la Fundació Drissa, ha comptat amb la participació de l’equip del Centro de Atención Psicosocial (CAPS) de Bluefields, que ha compartit l’evolució del projecte i els avenços assolits en la capacitació i el seguiment de les persones ateses. Els professionals nicaragüencs han destacat la formació i la incorporació d’una gestió més estructurada com dues de les principals aportacions de la cooperació amb Girona, així com el potencial de l’autoocupació per generar oportunitats laborals adaptades a la realitat econòmica i social del territori.
Mònica Mutós, cap de l’Àrea Social de la Fundació Drissa, ha destacat que el projecte ha superat una primera etapa en què calia demostrar que era possible impulsar la inserció sociolaboral des del Centre d’Atenció Psicosocial de Bluefields. Durant aquests anys s’han creat oportunitats laborals, s’han desenvolupat accions formatives i s’ha acompanyat persones en situacions de gran complexitat. “Sabem que és possible. Ara el repte és fer-ho d’una manera més estructurada, més sostenible i amb més capacitat de generar oportunitats”, ha afirmat.
Mutós ha defensat la necessitat d’avançar cap a itineraris individualitzats que tinguin en compte les capacitats, necessitats i circumstàncies de cada persona, ja sigui per accedir a una feina formal, emprendre una petita activitat econòmica o iniciar un procés de formació. “L’important és que existeixi un camí possible”, ha remarcat. En aquest sentit, ha reivindicat el valor del treball més enllà de l’ocupació: “Treballar no és només tenir una feina. És tenir ingressos, autonomia, relacions, responsabilitat, participació social i la possibilitat de construir un projecte de vida”..
La competència intercultural per superar barreres en l’atenció a la salut mental
La jornada també ha abordat els reptes que planteja la diversitat cultural en l’atenció sanitària. Sandra Cassà, psiquiatra del Centre de Salut Mental del Baix Empordà de l’IAS, ha situat la competència intercultural com una eina fonamental per identificar i superar les barreres que poden dificultar l’accés i l’atenció a la salut mental. Ha explicat que aquestes barreres no són únicament culturals, sinó també socials, comunitàries o relacionades amb el funcionament del mateix sistema sanitari, i que poden condicionar la relació entre professionals i pacients i els processos assistencials.
En aquest context, Cassà ha destacat especialment el valor de les mediadores culturals en la relació terapèutica amb els pacients. La seva tasca facilita la comunicació i la comprensió mútua, ajuda a identificar dificultats que poden passar desapercebudes i contribueix a establir una relació de confiança entre els professionals sanitaris i les persones ateses. La psiquiatra ha defensat així una mirada que va més enllà del coneixement de les diferents cultures i que implica reconèixer les barreres existents i adaptar les respostes assistencials a la diversitat de les persones.
El treball com a eina de recuperació i inclusió social
La taula rodona «I ara i aquí, què?» ha traslladat el debat a la realitat gironina i ha posat de manifest la necessitat de més flexibilitat en els processos d’inserció laboral i d’un canvi de mirada sobre les capacitats de les persones amb problemes de salut mental. Els participants han coincidit a destacar que el treball és molt més que un mitjà de vida: constitueix un factor protector de la salut mental i una eina de recuperació, autonomia i participació social.
Tot i els avenços en la sensibilització del teixit empresarial envers la salut mental, el debat ha evidenciat que encara persisteixen prejudicis i barreres que dificulten l’accés al mercat laboral. En aquest sentit, també s’ha assenyalat la necessitat d’una normativa laboral més flexible, capaç d’adaptar-se a les diferents situacions i processos de recuperació de les persones.
Sandra Cassà ha defensat la necessitat de transformar les conviccions i les percepcions que encara existeixen en l’àmbit empresarial sobre les capacitats de les persones amb problemes de salut mental. Per la seva banda, Carla de Pedro, orientadora de cicles de l’Institut Montilivi, ha reivindicat més formació per al professorat i ha destacat la importància de reforçar el treball en xarxa entre els diferents agents educatius, sanitaris, socials i laborals. Des de l’experiència pròpia, Èric Sala, participant del projecte La Foixarda, ha reclamat més oportunitats d’inserció i més iniciatives com les que impulsen els centres especials de treball, per facilitar l’accés al món laboral.
Aprendre de Bluefields per respondre als reptes de Girona
En la benvinguda institucional, Núria Martínez, directora de la Fundació Drissa, ha explicat que la jornada respon a la voluntat de compartir els aprenentatges del projecte de cooperació amb Bluefields, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona, i traslladar la reflexió als reptes que planteja la diversitat cultural en l’atenció i la inclusió sociolaboral a les comarques gironines.
Martínez ha assenyalat que les diferents maneres d’entendre la salut mental, la feina o la manera de demanar i rebre ajuda, juntament amb les barreres lingüístiques, culturals i socials, fan més complexos els processos d’acompanyament. Una realitat que obliga les organitzacions a revisar les seves pràctiques i adaptar-les a una societat cada vegada més diversa.
La jornada ha estat inaugurada per Núria Martínez i Martí Masferrer, president de l’IAS, i s’ha celebrat en el marc de la cooperació entre Girona i Bluefields, ciutat nicaragüenca agermanada amb Girona i caracteritzada per la seva diversitat cultural, ètnica i lingüística.
Una jornada en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental
La trobada forma part de la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental de Girona i Comarques, impulsada conjuntament per l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona.
Enguany, sota el lema «Experiències viscudes, escoltades: veus reals, canvis reals», la campanya reivindica el valor del coneixement de les persones que han viscut en primera persona problemes de salut mental i la necessitat que la seva experiència sigui tinguda en compte en la definició dels serveis, les polítiques i les iniciatives d’inclusió.
