Del total d’entitats enquestades que reconeix acabar l’any amb pèrdues, el 67,7% fixa la caiguda de la facturació al voltant del 25% i la resta apunta que serà encara superior. “És una responsabilitat pública garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna”, apunta el director de Dincat, Carles Campuzano.
El sector reclama un pla de xoc urgent
En aquest escenari, el sector de la discapacitat intel·lectual i la salut mental insten l’Administració a incrementar la dotació pressupostària per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre dos grups de població especialment vulnerables. Alhora, l’urgeixen a dissenyar un pla de xoc que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social i aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social. “Només així, amb mesures que blindin l’ocupació dels CETs, es podrà garantir que aquests centres compleixin amb la missió amb què es van crear i que malgrat tinguin, com qualsevol empresa, una finalitat productiva preservin la seva funció social i serveixin per garantir un lloc de treball remunerat a persones que d’altra manera tindrien moltes dificultats per treballar”, apunta el president d’AMMFEINA, Francisco Villegas.
El pla de xoc urgent que reclama el sector haurà de contemplar necessàriament línies específiques d’inversió i millores en el finançament que permetin garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats, no només per frenar l’impacte de la situació actual, sinó pel dèficit estructural que pateix aquest àmbit des de fa anys. Un observatori elaborat recentment per Dincat i AMMFEINA constata que prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental ha perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus. Aquesta realitat, i el fet que els CET hagin mantingut les seves plantilles a pesar de la situació de crisi, demostra que els llocs de feina que procuren aquests centres són més estables i, per aquest motiu, és de vital importància garantir la seva viabilitat.
L’any 2018, els 205 CET existents a Catalunya facilitaven ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació