Martínez ha estat clara a l’hora d’assenyalar que l’objectiu de la Comissió ha de ser “fer una proposta per garantir el model d’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions” i ha apuntat els dos eixos vertebradors d’aquest model: posar la persona en el centre i en l’àmbit comunitari i estat enfocat des d’una perspectiva de drets. “Si tens un dret que no pots exercir, no és un dret”, ha sentenciat Martínez.
Singularitat i transversalitat de la salut mental
La gerent de Drissa ha destacat durant la seva intervenció la importància que tothom de la Comissió comparteixi una visió de la salut mental. Un fet que suposa, al seu parer, reconèixer la seva singularitat i especificitat i, per tant, entendre que va més enllà de la discapacitat per evitar que persones amb una problemàtica de salut mental quedin excloses de recursos i programes només pel fet de no tenir un reconeixement administratiu. Alhora, entendre també la seva transversalitat.
Al seu torn, Martínez ha fet palès l’infrafinançament públic que el sector arrossega des de fa anys per reclamar que qualsevol proposta que surti de la Comissió i qualsevol estratègia o iniciativa pública haurà de ver acompanyada d’una dotació econòmica suficient. Durant la seva intervenció, ha posat de manifest els quatre pilars que l’entitat defensa en relació a l’àmbit de la salut mental:
- El reconeixement explícit de la singularitat i especificitat de la salut mental.
- L’abordatge i l’aplicabilitat d’un model de salut mental des l’òptica i la garantia dels drets.
- La necessitat de polítiques públiques transversals, integrades i integrals per donar resposta a les necessitats de les persones amb trastorns de salut mental.
- La necessària acció positiva per aquelles persones amb major vulnerabilitat i necessitats de suports.
